Sabem que els pneumàtics es gasten. Però caduquen?

A dia d’avui, al nostre país, no existeix cap reglamentació que estableixi una caducitat específica basada en l’antiguitat del pneumàtic per establir la seva caducitat.

La caducitat es podria traduir com a envelliment de la roda. Aquest envelliment estaria relacionada amb l’estat exterior de la goma i de l’estructura interna del pneumàtic, i això està en funció sobretot de les condicions d’utilització a les que s’ha sotmès el pneumàtic.

L’antiguitat no seria tant rellevant si no fos perquè afecta directament a les propietats del cautxú i per tant acaba repercutint en el comportament del pneumàtic. Tant és així que alguns fabricants estableixen un període màxim d’emmagatzematge de 5 anys en unes determinades condicions i passat aquest període es retiren del mercat si no s’han venut.

Se sap l’antiguitat del pneumàtic mitjançant la informació que hi ha als laterals. Concretament hi ha un codi numèric de quatre xifres que indica la data de fabricació del pneumàtic. Les dues primeres xifres indiquen la setmana de l’any i les dues següents indiquen l’any en que el pneumàtic ha estat fabricat.

En conclusió, es recomana que un pneumàtic muntat amb més de 5 d’antiguitat (respecte a la seva data de fabricació) sigui examinats per un un professional qualificat, almenys un cop l’any. I per precaució, als 10 anys des de la data de fabricació, es recomana la substitució per uns pneumàtics nous (inclosos els de recanvi), encara que el nivell de desgast no s’hagi arribat al límit mínim legal permès.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *